Un espectacle de Xavier Albertí, interpretat per Pedro Casablanc i acompanyat al piano per Mario Molina.

Recomanats per PROGRAMA.CAT i  RedEscena. Don Ramón María de la Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna obté tres candidatures als Premis Max 2024. Pedro Casablanc Millor Actor i Xavier Albertí Millor Autoria i Millor Direcció. Dues nominacions als Premis Talía 2024 a Millor Actor de Teatre de Text i Millor Direcció d'Escena.

A Don Ramón María del Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna es produeix un doble retrat, el del retratista i el retratat.
Viatjant cap a la vida, l'obra i l'ànima de Valle-Inclán, podem observar les seves eines d'anàlisis, els seus instruments de dissecció, el seu cànon estètic.

Així es produeix el miracle de la suma estilística i vital de dos creadors literaris essencials per a entendre una bona part de les avantguardes espanyoles del segle XX.

L'obra ens convida a recórrer un altre camí, més pròxim a la intimitat, a la realitat quotidiana, a la valoració d'uns principis ètics a vegades aombrats per la distorsió. Ens convida, en fi, a conèixer en profunditat els mecanismes creadors de Vall, el seu compromís irreductible amb el seu posicionament ètic en el món i com tot això genera una de les obres mestres de la nostra literatura.

Aquesta és la història d'un moment on escriure i viure podien encara conjugar-se sinònimament. Hi ha escriptors que decideixen ser-ho per ensenyar-nos un virtuosisme, per ensenyar-nos una manera de teixir amb síl·labes, paraules, acústiques o maneres de mirar, i n'hi ha uns altres que primer necessiten viure un crit interior i, després d'haver-lo viscut, saben teixir amb paraules aquesta vivència.

Aquesta és la història d'un Madrid que ja no existeix, un Madrid que va néixer en el canvi de segle després de la pèrdua d'una guerra, d'unes colònies, de la pèrdua d'una esperança, d'una manera d'entendre's al món. Un Madrid que es comença a construir amb el desastre de Cuba, Filipines i Puerto Rico i que s'esvairà amb una altra guerra, la del 36.

Aquesta també és la història de la bohèmia, de les avantguardes, de la pintura, de la música i de com els mitjans de comunicació de masses arriben a la nostra cultura per no anar-se'n mai.

És la història d'una mirada. La mirada troba unes paraules i aquestes paraules busquen un ressò en la vida i l'obra de Don Ramón María del Valle-Inclán. És un diàleg, un diàleg entre ressons, un diàleg fantasmagòric, un diàleg des de les absències. És una reflexió sobre la validesa de la literatura per a entendre la vida. És la literatura com a columna vertebral d'una vida.

És un espectacle que ens ha de fer intuir, entendre, sintonitzar, vibrar, sentir els ressons d'una època impressionant, d'una època on l'art i la vida es donaven la mà. Potser aquesta època torna a estar viva entre nosaltres.